Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
abalançar-se v. prnl.
  1. Tirar-se cap endavant repenjant-se sobre algun objecte de manera que el cos faci balança: no t'abalancis a la finestra, que cauràs. sin: abocar-se
  2. Fer l'acció de llançar-se contra algú: el policia s'abalançà sobre el lladre.
Quan es conjuga, la ç es converteix en c davant e, i, com en el verb començar.
abalançar-se' apareix també a les següents entrades:

Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "abalançar-se" al títol:

Veure la traducció automàtica de Google Translate de 'abalançar-se'.

En altres idiomes: Espanyol | Francès | Portuguès | Italià | Alemany | Holandès | Suec | Rus | Polonès | Romanès | Txec | Grec | Turc | Xinès | Japonès | Coreà | Àrab | Anglès

Anuncis

Word of the day: belong | bush

Anuncis

Denuncia la publicitat inadequada.
Become a WordReference Supporter to view the site ad-free.